Miguel Ángel i Inés es reuneixen un cop per setmana a casa d'ella, situada al centre de Terrassa (Barcelona). Des del novembre de 2017 tots dos participen al programa Sempre acompanyats de l'Obra Social ”la Caixa”
ÀNIMA
A L'AVANTGUARDA

L’escola dels tomàquets de la Fundació Drissa

Voluntaris, alumnes de nou escoles catalanes i la Fundació Drissa, que treballa amb persones amb problemes de salut mental, donen vida a un hort i aprenen els uns dels altres
El programa, impulsat per l'Obra Social ”la Caixa” i la Creu Roja, treballa per evitar la soledat i l'aïllament de la gent gran. Fem companyia a Inés i Miguel Ángel per descobrir com comparteixen els seus matins
Acompanyats per bels d’ovelles, un petit galliner i un hivernacle ple d’aixades, pics i pales, els alumnes de segon de primària de l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona aprenen que la naturalesa és molt més que el menjar que ens portem a la boca, l’aigua que ens hidrata i l’aire que respirem. I ho fan a través de l’activitat “Aprendre a l’hort de l’escola”. Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Drissa que, amb el suport del projecte Accions Locals del Programa de Persones Grans de l’Obra Social ”la Caixa”, reuneix persones grans voluntàries de l’EspaiCaixa Girona, persones amb problemes de salut mental de la Fundació Drissa i alumnes de primària de nou escoles de Catalunya amb una meta comú: donar vida a un hort.
“A mi m’agrada la col perquè té unes fulles molt boniques!”. “Les plantes són com les persones. Els cal que les cuidin, els donin menjar i els toqui el sol!”. Amb aquest capbussament d’energia comencen el dia la Júlia i l’Aina al col·legi El Bosc de la Pabordia. Expliquen que estan fent un hort amb els companys de classe, que avui no han sortit al pati perquè plou, però que demà tornaran a arrencar males herbes. En mirar-les és difícil no encomanar-se de la immensa felicitat que els provoca fer classe a l’aire lliure.

Narcís Soler, usuari de la Fundació Drissa, els ensenya a respectar la naturalesa, a treure les males herbes, a regar les hortalisses i a plantar enciams, cebes, carbassons o melons. “Ep, que té la seva cosa. No només és fer un forat i apa!”, diu en Narcís, amb una actitud que trenca totalment amb el fals estigma que encara persegueix les persones amb problemes de salut mental. “A l’hort, en Narcís és el responsable. Ell ho fa tot”, ens explica Pau Suy, monitor d’en Narcís a la Fundació Drissa i coordinador del projecte.
I els estudiants no són els únics a qui el contacte amb la terra injecta nous coneixements i emocions. A cada cop d’aixada, una voluntària (i jubilada) de l’EspaiCaixa Girona, Mireia Massons, s’impregna de la inesgotable il·lusió per treballar i per aprendre dels nens i nenes, la facilitat amb què resolen les seves petites “baralles” i la sinceritat amb què deixen anar tot el que pensen. Encara que el que més li arriba és l’afecte que regalen. “Hola, Mireia! Com estàs? Marxem a classe! Ens veiem després, oi?”, exclama un alumne des del passadís, mentre ella respon amb un somriure.


En Narcís va començar a treballar al camp de petit, ajudant el seu avi. La Mireia, per la seva banda, recorda que passava els estius a l’hort del pare d’una amiga: “Ens renyava quan no regàvem bé i nosaltres ens venjàvem menjant-nos la fruita”. Ara tots dos estan d’acord en el fet que, en general, les noves generacions estan perdent el contacte amb la naturalesa. “La gent es passa més estona davant de l’ordinador que al camp. El camp és més dur, però també és més bonic”, precisa en Narcís. Els temps han canviat, d’això no hi ha cap dubte. Però és clar que cada dia que passen en aquest hort fa que els més petits vegin la naturalesa d’una manera completament diferent, molt més pròxima. Només cal que ens fixem en els seus somriures i en com parlen d’això per saber que, després de cuidar-los i donar-los vida amb les seves pròpies mans, ara la ceba, els enciams i els carbassons són un més dels seus amics. I també s’han adonat d’una cosa molt més important: que es pot aprendre molt de les persones grans i, en general, d’aquelles que són diferents d’un mateix. Perquè, tant en la naturalesa com en la pròpia vida, diversitat és sinònim de riquesa.

La naturalesa com a via per a la inserció social — La Fundació Drissa es va crear el 1999 de la mà de l’Institut d’Assistència Sanitària, empresa pública que gestiona la salut mental a la Regió Sanitària de Girona. Aquesta institució és una entitat sense ànim de lucre que té com a primer objectiu treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties mentals, molt especialment les que pateixen trastorns mentals severs. La institució disposa d’un Centre Especial de Treball amb una cartera de serveis de qualitat en jardineria, pintura i neteja, i un hort ecològic d’11 hectàrees a Campllong, a partir del qual desenvolupa diferents línies de negoci basades en el producte ecològic, saludable i de proximitat que comercialitza sota la marca Biodrissa. També manté contactes directes amb empreses per facilitar la inclusió, i compta amb un Servei d’Habitatge Digne.