ÀNIMA
SOBRE EL TERRENY

Mark Nieuwenhuijsen, l’home de les ciutats verdes

Mark Nieuwenhuijsen
Li acaben de concedir el prestigiós premi John Goldsmith 2018 per la seva feina a l’institut ISGlobal, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”
PERFIL
Premi John
Goldsmith
2018

Mark Nieuwenhuijsen és epidemiòleg ambiental de formació i dirigeix la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a ISGlobal, institut impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, on investiga l’impacte que té l’entorn en què vivim sobre la salut. El guardó reconeix la seva feina sobre com el disseny urbà i la planificació del transport afecten la salut de la població.
Per reduir aquest impacte, proposa ciutats on els protagonistes siguin els arbres i els parcs i no els automòbils.
Enhorabona pel premi, que reconeix la teva gran contribució a l’epidemiologia mediambiental. I això és…?
Als meus fills els dic que la meva feina és fer una ciutat millor perquè hi hagi més zones verdes i puguin anar amb bici. I com que els encanta la bici, em diuen que estic fent una bona feina (rialles).
Què creus que va impressionar més el jurat?
L’estudi de com el disseny urbà i la planificació del transport afecten la salut. És evident que, si les ciutats inverteixen en carreteres, el que tindran és més cotxes, més pol·lució i més soroll, cosa que ens posa malalts i ens mata.
Espera, has dit que ens mata! De quants morts estem parlant?
Quines són les causes?
Unes 3.000 morts anuals prematures, només en una ciutat com Barcelona, a causa d’una mala planificació urbana i del transport. La manca d’exercici és la causa de gairebé 1.000 d’aquestes 3.000 morts prematures. Si no planifiques una ciutat perquè la gent pugui caminar o anar amb bici, tindràs ciutadans sedentaris. En segon lloc, la pol·lució de l’aire, causant de 659 d’aquestes 3.000 morts. I en tercer lloc, la contaminació acústica, responsable de 599 morts prematures de cada 3.000.
Un estudi recent d’ISGlobal diu que el 38 % de l’asma infantil s’atribueix a la pol·lució.
Sí, el metabolisme dels nens és més sensible perquè respiren més ràpid en relació amb la seva massa corporal. Són els més afectats juntament amb la gent gran.
Quines tres coses demanaries a les autoritats?
Treure els cotxes, posar més carrils bici i habilitar més espais verds.
I què podem fer els ciutadans?
El primer, fer servir els cotxes compartits. Sabies que, quan tens un cotxe, el 96 % del temps el tens aparcat? És una bogeria. Perds diners. A més, no et cal si vius en una ciutat ben comunicada. I després, anar amb bicicleta i caminar més. No ho hem de veure com una pèrdua de temps. No perds temps. És bo. El cos ho necessita!
Si tot això està clar, què impedeix que es prenguin mesures?
Com que a la gent li costen els canvis, els polítics tenen por de perdre suports. A més, la indústria del cotxe mou molts diners. Venent bicicletes no és guanya tant.
Ets optimista sobre el futur?
Sí! En 20 anys crec que hi haurà molts menys cotxes perquè la gent els compartirà. I veurem ciutats més verdes.
I posats a somiar, com seria la teva ciutat ideal?
Molt verda, amb un munt d’arbres, panells solars a totes les teulades i sense cotxes. Ens calen ciutats per a les persones, no per als automòbils!


Arbres que salven vides — Un arbre a la ciutat és molt més que un guarniment per als vianants. La seva presència fa que càpiga un cotxe menys als carrers, que hi hagi menys contaminació, menys soroll i potser, llavors, una mort prematura menys. Mark fa dècades que treballa per canviar el model “cotxecèntric” de les nostres urbs, parlant amb responsables de mobilitat i d’espais verds, amb escoles, amb ciutadans... L’expert holandès assegura que no exagera quan diu que el verd ens salvarà la vida.