A CaixaBank s’identifiquen, mesuren i valoren els diferents riscos, i es consideren de forma permanent en la presa de decisions de negoci. Entre aquests riscos hi ha:

• El risc de crèdit, amb un mètode per a la concessió, el seguiment, el mesurament i la valoració del risc que comprèn els elements següents:

  – Un sistema de facultats per a la concessió que permeten la delegació eficaç del risc (rating, scoring).

  – L’ús d’eines que permeten la determinació del preu amb una cobertura adequada de la prima de risc (RAR).

  – L’ús de mètodes basats en models avançats de qualificació (en un 89,38% del total de l’exposició).

  –  La prevenció i la gestió primerenca de la morositat.

   

• El risc de les posicions de balanç inclou el risc de tipus d’interès de balanç, inherent a qualsevol activitat bancària. Aquest darrer risc es gestiona amb un objectiu doble: reduir la sensibilitat del marge financer a les variacions dels tipus d’interès i preservar el valor econòmic del balanç. 

  També es mesura i controla diàriament la pèrdua potencial de valor dels actius financers del banc derivada d’una evolució adversa dels preus o del tipus de mercat.

• El risc de liquiditat, mantenint un perfil diversificat de les fonts de finançament, amb una baixa dependència dels mercats majoristes i una alta estabilitat proporcionada pels passius de la clientela.

• El risc operacional, que es gestiona d’acord amb la qualificació del personal, dels processos establerts, i dels sistemes i controls implantats. Aquest risc, intrínsec a l’activitat, es mitiga en la mesura del possible i, en alguns casos, s’assegura.

• El risc reputacional, a través del seguiment dels riscos potencials, el desenvolupament de mesures preventives i l’avaluació del seu grau d’efectivitat. Es mesuren també de forma periòdica l’opinió i les expectatives dels grups d’interès. 

A més, CaixaBank disposa d’un model de control de riscos amb tres línies de defensa, gestionat i supervisat des d’àrees independents a les que gestionen els riscos. L’objectiu és disposar dels controls necessaris per a la gestió dels riscos, establir controls de segon nivell i disposar d’una opinió independent sobre els aspectes supervisats.