Newsletter octubre 2021

Tal com s'esperava, la Reserva Federal dels EUA (Fed) va mantenir sense canvis els seus instruments de política monetària: el rang oficial de tipus d'interès en el 0,00 %-0,25 % i les compres d'actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS. Això no obstant, a la conferència de premsa, el president Jerome Powell va confirmar que es va arribar a un acord a favor d'iniciar la reducció de compres d'actius (tapering) a curt termini i culminar-la a mitjan 2022. Així mateix, en l'actualització de les previsions de tipus, el gràfic dels dots va mostrar que el FOMC està dividit sobre la possibilitat d'avançar la primera pujada al 2022, però afavoreix tres pujades el 2023 i el 2024. Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar en la seva darrera reunió que, durant el quart trimestre de 2021, reduirà el ritme de compres d'actius del PEPP, actualment en uns 80.000 milions d'euros mensuals. Va justificar aquesta decisió per la revisió a l'alça de les previsions de PIB i la inflació de la zona de l'euro i assumint que podrà mantenir l'entorn financer acomodatici amb una menor presència en els mercats financers.

Segons la institució monetària, el procés de vacunació i les polítiques econòmiques han afavorit l'enfortiment de l'activitat i de l'ocupació. Fins i tot així, la Reserva Federal dels EUA (Fed) ha rebaixat les previsions de creixement del PIB per a l'últim trimestre de 2021 (del 7,0 % interanual al 5,9 %), la qual cosa era previsible davant uns indicadors més moderats durant l'estiu com a conseqüència de l'elevada incidència de la variant Delta. Per contra, han augmentat les previsions de creixement per al 2022 (3,8 % durant el quart trimestre de 2022, davant el 3,3 % anterior). Així mateix, la institució va mantenir la seva posició que la pujada de la inflació és transitòria, malgrat que s'ha allargat una mica més del que era previsible degut a les disrupcions en les cadenes de subministraments. En aquest sentit, han incrementat substancialment la inflació del cistell de la despesa de consum personal (PCE, per les seves sigles en anglès), del 3,4 % al 4,2 %, en el quart trimestre de 2021, però han mantingut pràcticament inalterada la previsió del 2022 (2,2 %). En aquest context de recuperació amb tensions inflacionistes transitòries, la meitat dels membres de la Fed esperen ara la primera pujada de tipus el 2022 (abans, el 2023).

L'índex de sentiment econòmic (ISE) publicat per la Comissió Europea pràcticament es va estabilitzar al setembre, després del descens del mes anterior (117,8 vs. 117,6), gràcies al fet que la modesta millora en la confiança del consumidor i la seva estabilitat en la indústria van compensar amb escreix el menor optimisme en serveis. Així, doncs, el balanç del tercer trimestre de l'ISE és força positiu, ja que se situa en valors compatibles amb una expansió de l'economia a ritmes superiors als del segon trimestre. En aquest context, la inflació general i subjacent de la zona de l'euro van augmentar, respectivament, 0,4 i 0,3 p. p. al setembre, fins al 3,4 % i l'1,9 %, cap dels dos nivells no vistos des del 2008. Cal destacar el component energètic, que està contribuint significativament al fort increment de l'índex general (de la mà del preu de l'electricitat i del gas). Amb tot, tant aquest element com altres que han empès la inflació per sobre del 3 % (efectes de base de la rebaixa de l'IVA a Alemanya o fins i tot els colls d'ampolla) són de naturalesa transitòria i s'espera que remetin durant l'any 2022.

Segons la nova estimació, el PIB va créixer un 1,1 % intertrimestral (17,5 % interanual), en comptes del 2,8 % anunciat el passat 30 de juliol (19,8 % interanual). La revisió a la baixa s'explica, sobretot, per una minoració del creixement del consum privat d'1,9 p. p., fins al 4,7 % intertrimestral, i un augment del creixement de les importacions d'1,3 p. p., fins al 4,2 % intertrimestral. D'acord amb aquesta nova estimació, durant el segon trimestre de l'any, el PIB se situava un 8,4 % per sota del nivell precrisi (davant el −6,8 % previ). Per part seva, al juliol, el volum de negoci del sector industrial i de serveis va avançar un 1,8 % i un 0,4 % intermensual, respectivament. D'aquesta manera, l'indicador industrial ja se situava per sobre del nivell precrisi (+0,4 % respecte del mateix mes de 2019), mentre que l'homòleg per al sector serveis encara estava una mica per sota (−2,8 %). Finalment, al setembre, la inflació general es va situar en el 4,0 % i la subjacent en el 0,8 %, +0,9 p.p. i +0,6 p. p. respecte de la dada d'agost, respectivament.