Newsletter juliol 2022

01 CaixaBank al detall

Fed i BCE, en diferents etapes
de la normalització

La inflació a les principals economies avançades està en taxes inusualment elevades. A això, hi han contribuït, entre altres motius, l'alça dels preus energètics i dels aliments i també els colls d'ampolla fruit de les limitacions de l'oferta per satisfer la ràpida recuperació de la demanda de béns. En aquest context, els bancs centrals s'han posat mans a l'obra i es troben immersos en el seu procés de normalització de la política monetària, tot i que a ritmes diferents.

Evolució de la inflació general

Fed

Del començament d'any ençà, la Reserva Federal dels EUA ha apujat els tipus d'interès oficials en 150 punts bàsics (p. b.) des del 0% i espera situar-los per sobre del 3% aquest any i al voltant del 4% l'any 2023. Així mateix, va iniciar el procés de reducció del balanç (quantitative tightening) a principis de juny, amb la qual cosa pretén desprendre's de bons sobirans i Mortgage-backed Securities que ha adquirit durant els últims anys.

BCE

En contrast, el BCE encara no ha començat a apujar els tipus d'interès, tot i que ha anticipat que ho farà en la seva reunió del 21 de juliol en 25 p. b. i en la del setembre, segurament, en 50 p. b. Pel que fa a la mida del seu balanç, encara no ha començat a reduir-lo, per bé que almenys a partir de l'1 de juliol ha deixat d'ampliar-lo a través del programa de compres d'actius conegut per les seves sigles en anglès APP (Asset Purchase Program).

Les diferències entre la Fed i el BCE

Diversos elements expliquen el diferent moment en el procés de normalització d'ambdós bancs centrals.

01Diverses causes de les
pressions inflacionistes

L'elevada inflació dels EUA i la zona euro comparteixen algunes causes, com ara l'alça dels preus energètics, però als EUA la inflació subjacent ja havia arribat al 4,5% a mitjan any passat, mentre que a la zona de l'euro va assolir el 3,8% aquest mes de maig passat. Un factor clau per explicar aquesta inflació subjacent més elevada als EUA és una major pressió per la banda de la demanda, conseqüència d'unes ajudes fiscals directes més àmplies i generoses que no pas a la zona euro. Així mateix, el mercat laboral està molt més tensat als EUA que no pas a la zona de l'euro (els augments salarials als EUA estan sent superiors al 5%, mentre que a la zona euro són inferiors al 3%).

02Impacte de la
guerra de Ucraïna

El segon element que explica la resposta més agressiva de la Fed en comparació amb la del BCE és el menor impacte de la guerra d'Ucraïna en l'economia estatunidenca . Atesa la distància existent i la seva menor dependència energètica de Rússia, l'economia dels EUA està més aïllada de l'impacte de la guerra que no pas la de la zona de l'euro, encara que els seus efectes també es deixaran notar tant a través de la pujada de preus de la gasolina com a través de la menor confiança de les llars i empreses.

BCE: evitar que es desancorin les expectatives d'inflació

El principal objectiu de la normalització que planteja el BCE és ancorar les expectatives d'inflació a mitjà termini al voltant de l'objectiu d'inflació del 2%. A més a més, l'enduriment de les condicions monetàries també hauria de contribuir a reduir les pressions que puguin existir o formar-se per la banda de la demanda. Així, doncs, un entorn amb unes expectatives d'inflació ben ancorades i amb menys pressions per la banda de la demanda hauria de ser menys propici per provocar els anomenats efectes de segona ronda, que apareixen quan els salaris s'ajusten per intentar minimitzar la pèrdua de poder adquisitiu que provoca l'alça de la inflació. Per ara, les expectatives d'inflació a mitjà termini, que es mesuren generalment amb la inflació mitjana esperada durant cinc anys, se situen a prop de l'objectiu del 2% (encara que per als pròxims dos anys són sensiblement superiors).

1. Preu del swap de la inflació de la zona euro a 5 anys a 5 anys vista.
2. Preu del swap de la inflació de la zona euro a 10 anys.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

Fins on pujarà els tipus d'interès el BCE?

Una resposta ens la donen els mercats de futurs sobre tipus d'interès, que apunten que el €STR —que és el tipus d'interès al qual les institucions financeres es presten fons a un dia i que segueix de prop el tipus de la facilitat de dipòsits del BCE— es podria arribar a situar al voltant del 2% l'any 2023, en comparació amb els nivells actuals pròxims al -0,50%. Tanmateix, és possible que acabi havent-hi menys pujades, tal com esperaven els mercats no fa tantes setmanes. Això dependrà, com no podia ser d'una altra manera, de l'evolució de la inflació.

Fed: l'equilibri entre refredar l'economia i provocar una recessió

La Fed, per part seva, pretén restablir l'estabilitat de preus sense necessàriament arrossegar l'economia estatunidenca a una recessió. Trobar l'equilibri per evitar un hard landing serà una tasca feixuga per als membres del FOMC. La mateixa Fed preveu situar els tipus d'interès molt per sobre del 2,5%, que és el nivell que considera com d'equilibri a llarg termini.

Per avaluar la probabilitat que els mercats financers li assignen una recessió en els pròxims anys, solem fixar-nos en el diferencial entre el tipus d'interès del deute sobirà a 10 anys i altres venciments inferiors. Normalment, el que millor ajuda a predir recessions per als 12 mesos següents és el diferencial entre el deute a 3 mesos i el deute a 10 anys, i aquest encara no dona cap senyal de recessió1. Tanmateix, el diferencial entre el deute a 2 i 10 anys està en nivells molt baixos, fet que suggereix que els mercats financers estan augmentant la probabilitat d'una recessió en algun moment durant els trimestres que venen. Encertar la dosi adequada d'enduriment de la política monetària no serà senzill.

1. El tipus sobre el deute a 3 mesos està molt vinculat al tipus oficial de la Reserva Federal, que encara està situat molt a prop del 0%, mentre que el tipus a 10 anys se situa al voltant del 2,5%.

Nota: en ombrejat gris marquem els períodes de recessió econòmica, segons l’NBER.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

Perspectives macroeconòmiques per als mesos següents

Enric Fernández, director de Planificació Estratègica i Estudis i economista en cap de CaixaBank, explica en el vídeo següent les perspectives macroeconòmiques per a l'economia espanyola.

02 L'acció deCaixaBank

Evolució de l'acció

3,001€

Tancament a 08-07-2022

9,4%

Respecte a la setmana
anterior (01-07-2022)

24,3%

Respecte al tancament de l’any anterior (31-12-2021)

Variació de les cotitzacions

CaixaBank IBEX 35 Bancs
IBEX 35		 Bancs
zona euro
Última setmana -9,4% -0,9% -3,8% 0,1%
Mes en curs -9,5% 0,0% -4,0% -0,3%
El 2022 24,3% -7,0% -4,3% -20,6%
Últims 12 mesos 21,2% -6,4% -4,3% -10,8%

Font: CaixaBank, a partir de dades de Bloomberg.

Indicadors de l'acció

24.190

Capitalització borsària

Milions d’euros

18,7

Volum negociat1

Milions d’accions

34,0%

Volatilitat

12 mesos

9,6x

PER 2022

Vegades

0,68x

P/ Valor teòric comptable2

4,9%

Rendibilitat del dividend3

0,31€

Benefici per acció4

3,86€

Preu objectiu analistes5

1. Volum mitjà diari de l’any actual a BME.

2. Cotització a tancament de 08-07-2022 i VTC a tancament del 1T2022.

3. Segons dividend pagat a càrrec a l’exercici 2021.

4. Benefici dels últims 12 mesos.

5. Preu a 07-07-2022. Aquesta informació no constitueix en cap cas una recomanació de compra o de venda de l'acció.

Claus del període

Les últimes setmanes es van caracteritzar pels esdeveniments següents:

La política monetària s'endureix a les principals economies avançades, però amb matisos a la zona de l'euro.

A la darrera reunió del mes de juny, la Reserva Federal dels EUA va apujar els tipus d'interès en 75 p. b., fet que no passava des del 1994, fins a l'interval 1,50%-1,75%. Durant el període entre reunions, els membres de la Fed havien explicat la seva intenció d'apujar-los en 50 p. b., pero les últimes dades i l’augment de les expectatives d'inflació (tant dels consumidors com dels mateixos membres de la Fed), van justificar aquest moviment més agressiu. D’ara endavant, tal com mostra el dot plot, els membres de la Fed veuen apropiats fer moviments similars en les pròximes reunions per tal de situar el tipus d'interès oficial per sobre del 3% i al voltant del 4% al final dels anys 2022 i 2023, respectivament. El BCE, per part seva, es va reunir d'urgència després d'observar el fort repunt de les primes de risc perifèriques i va decidir començar a utilitzar la flexibilitat de les reinversions del PEPP entre països i a accelerar el disseny d'una eina antifragmentació.

Els indicadors d'activitat dels EUA continuen mostrant un alentiment al final del segon trimestre.

L'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va caure considerablement al mes de juny fins als 98,7 punts, el mínim nivell des del febrer del 2021. El deteriorament es va veure fortament influït per la caiguda en el component d'expectatives: els consumidors estan anticipant un alentiment significatiu de l'economia estatunidenca davant un entorn d'elevades taxes d'inflació. Per part seva, tant l'índex de manufactures elaborat per la Fed de Richmond com l'índex de sentiment empresarial ISM de manufactures van baixar al juny. En concret, l'ISM es va emplaçar en els 53,0 punts (56,1 punts al maig), encara per sobre del límit dels 50 punts, però mostrant clarament una tendència descendent.

Els índexs de sentiment econòmic de la zona euro anticipen un refredament de l'activitat després de l'estiu.

L'indicador elaborat per la Comissió Europea va caure al juny (104 vs. 105) degut, sobretot, al fort deteriorament que continua patint la confiança dels consumidors, que des del març continua en uns nivells registrats a prop dels de l'inici de la pandèmia. Per part seva, les expectatives de preus de tots els agents es mantenen gairebé en màxims històrics, encara que sembla que confien que ja s'hagi assolit el pic d'inflació. Tanmateix, els riscos a la baixa per al creixement i a l'alça per a la inflació s'han anat incrementant: es tem que Rússia no restableixi el flux de gas a Europa, després del tancament anunciat del gasoducte de Gazprom des de l'11 de juliol «per tasques de manteniment». Per la seva part, la inflació general de la zona de l'euro va tancar el mes de juny en el 8,6%, mentre que la inflació, sense els components d'energia i tampoc els aliments no elaborats, va augmentar 2 dècimes fins al 4,6%. En els mesos que venen es podrien observar taxes més elevades encara, la qual cosa serviria de suport al BCE perquè es decidís a apujar els tipus d'interès en 25 p. b. durant la reunió del 21 de juliol i de manera més agressiva en la del setembre.

La inflació general va pujar fins al 10,2% al juny (8,7% al maig), segons l'indicador avançat de l'IPC publicat per l'INE.

Per part seva, la inflació subjacent que publica l'INE (que exclou els components d'energia i aliments no elaborats) va augmentar fins al 5,5% (4,9% al maig). Per bé que la dada de la inflació subjacent amb prou feines ha sorprès lleument a l'alça, la dada de la inflació general ha suposat una sorpresa a l'alça significativa. La sorpresa va ser deguda a l'avenç en els components no subjacents, en què van destacar el repunt en el preu dels aliments i una pujada dels preus dels carburants. Per la part subjacent, va destacar el fort increment dels preus vinculats al turisme (allotjament i hostaleria).

Remuneració a l'accionista
exercici 2022

Distribució d'un dividend en efectiu d'entre el 50% i el 60% del benefici net consolidat, pagador mitjançant un únic abonament l'abril del 2023.

Dividend
en efectiu

Abril
2023

Implementació d'un programa de recompra d'accions en el mercat per un import màxim de 1.800 milions d'euros, amb una durada màxima de 12 mesos des de la data de la seva comunicació (17-05-2022).

1.800 MM€

12 mesos

03 Avantatges per a accionistes

Nous capítols podcast Formació financera Aula

El podcast Formació financera Aula és un recurs digital sobre economia i finances. Pots escoltar-ho quan més et convingui i des de qualsevol dispositiu connectat a Internet (ordinadors, mòbils, tablets, televisors amb connexió...). A més a més, et permet la possibilitat de compartir-lo lliurement a través de les xarxes socials o d'aplicacions de missatgeria.

Més informació

Nova
temporada

Durant l'any 2022, i de manera periòdica, llancem la segona temporada del podcast Formació financera Aula amb 12 capítols nous. Ja tens a la teva disposició els tres primers amb els títols següents: «El metavers», «Colls d'ampolla» i «Recompra d'accions com a remuneració a l'accionista». Escolta'ls a les principals plataformes: Spotify, iVoox, Apple Podcasts i Google Podcasts .

Ofertes exclusives per a accionistes

10% dto. Material deportivo

20% dte.Bosses de viatge

10% dto. Material deportivo

Oferta vàlida fins a l'11-10-2022

Gaudeix d'un 20% de descompte en una àmplia selecció de bosses de viatge, motxilles, accessoris i molt més. Personalitza-les amb el teu nom i converteix-les en una cosa única.

Per beneficiar-te del descompte, introdueix el codi CAIXABANK20 en el moment de fer la compra.




Estambul Semana Santa

XipreEstiu 2022

Descobreix l'illa de Xipre, una excel·lent combinació de tresors culturals, paisatges i naturalesa. Viatge de 8 dies en hotel de 3 estrelles i règim d'allotjament i esmorzar.

Informació i reserves

Telèfon: 936 364 700 o halcon358@halcon-viajes.es, indicant que ets accionista de CaixaBank.





Consulta totes les ofertes exclusives vigents

CaixaBank és aliè a les relacions comercials i contractuals que es derivin de les promocions ofertes per terceres empreses, ja que només es limita a facilitar l'accés a aquestes.