Si, a més a més, hi sumem el fet que el marge de política econòmica existent a la Xina és ampli, els dubtes sobre la Xina semblen excessius, cosa que no es pot afirmar d’altres emergents (en particular, Turquia, Rússia, el Brasil i Sud-àfrica), els desequilibris macroeconòmics dels quals sí que justifiquen la preocupació que susciten entre els inversors.

Això fa pensar que els forts descensos en les respectives borses poden ser el resultat d’una lectura esbiaixada a la baixa de la conjuntura macroeconòmica.
Així, malgrat que al final de l’any el creixement es va alentir, l’economia nord-americana va créixer el 2015 un 2,4%, una xifra una mica superior al seu creixement potencial, tessitura que es repetirà el 2016 (creixement esperat del 2,3%). En aquest context, la Reserva Federal (Fed) reafirma la seva estratègia de política monetària de pujades graduals. Amb tot, cal reconèixer que manté un to caut, emparant-se en la necessitat de seguir amb atenció l’evolució de l’escena financera internacional. D’altra banda, cal esmentar que, a diferència del que ha passat en anteriors episodis de risk-off, la capacitat de la Fed per sostenir el sentiment inversor és ara més limitada. Això té especial rellevància atès el context actual de volatilitat i absència de catalitzadors positius en els mercats globals.
A l’eurozona, les dades més recents certifiquen que l’expansió, tot i no ser extraordinària, s’ha consolidat en els últims mesos i que el ritme es va mantenir al final del 2015. Encara que alguns indicadors de sentiment econòmic han patit la major incertesa de l’entorn econòmic i han baixat una mica a principis del 2016, els nivells actuals apunten que l’economia de l’eurozona ha iniciat el 2016 en fase expansiva. El Banc Central Europeu (BCE) no va modificar la política monetària al gener, però, a diferència del seu homòleg nord-americà, es va mostrar més sensible a la incertesa econòmica i financera regnant i va obrir la porta a relaxar encara més la seva política monetària al març. A més de les turbulències generades per la incertesa sobre el creixement mundial, els dubtes al voltant de la capacitat de pagament del deute de més risc emès per algunes entitats bancàries europees es va erigir com un altre focus de volatilitat addicional. Tot i això, la reacció dels inversors obeeix més al clima d’aversió elevada que a un qüestionament de fons sobre la solvència del sector bancari.

Certament, les perspectives són més incertes que en mesos passats, però cal no oblidar que les previsions que fan servir la majoria dels analistes, incloent-hi les elaborades per CaixaBank Research, apunten a una acceleració moderada del creixement mundial gràcies al manteniment del ritme en les economies avançades i a la millora en els emergents. Com més aviat es confirmi aquesta visió entre els inversors, menors seran els danys que el repunt de la volatilitat i la incertesa puguin acabar tenint en l’economia real.