Newsletter novembre 2021

L'FMI va revisar una dècima a la baixa el creixement mundial d'aquest any, fins al 5,9 %, fonamentalment a causa de l'empitjorament de les expectatives als països avançats i, en determinats països emergents, com a conseqüència de la variant delta i de la disrupció de les cadenes globals d'aprovisionament. Per al 2022, el Fons manté sense canvi la seva previsió de creixement global, tot i que en certa mesura en recompon la composició, amb una revisió a l'alça en alguns països avançats i una correcció baixista en certs d'emergents. Tot això reafirma el caràcter asimètric de la recuperació, que continuarà liderada per la Xina i per importants països avançats com ara els EUA i la zona de l'euro. Pel que fa al balanç de riscos, la institució destaca que, a curt termini, aquests riscos es concentren en la dinàmica de la pandèmia i, en particular, en el risc de l'aparició de noves variants abans d'assolir un nivell ampli de vacunació i en l'evolució de les tensions inflacionistes, la qual cosa representa una amenaça relativament més recent.

Després de l'última reunió, el BCE no va modificar ni els tipus d'interès oficials ni el ritme de compra d'actius del PEPP i l'APP. La seva visió per al conjunt de l'economia va continuar sent positiva, amb una recuperació de l'activitat econòmica robusta, tot i que amb menys momentum que durant els trimestres anteriors. Quant a la inflació, Christine Lagarde va explicar que se situa en nivells elevats per motius temporals que s'haurien d'esvair durant l'any 2022. En concret, va enumerar els preus energètics, els efectes de base i els colls d'ampolla, la persistència dels quals està sorprenent el BCE. En aquest context, el BCE va interpretar que la inflació es mantindrà per sota del 2 % a mitjà termini, per la qual cosa continua sent necessari oferir un entorn financer favorable per donar suport a la recuperació econòmica i al mercat laboral. Per part seva, la Reserva Federal començarà a reduir les compres netes d'actius durant aquest trimestre. Les actes de la reunió del setembre van mostrar com els membres del FOMC van coincidir en iniciar el tapering entre els mesos de novembre i desembre i finalitzar-lo a mitjan 2022. Va generar força consens la proposta de reduir les compres netes de treasuries i MBS a raó de 10.000 i 5.000 milions de dòlars mensuals, respectivament.

En concret, l'economia va créixer un 0,5 % intertrimestral (4,9 % interanual), el menor ritme des de l'inici de la pandèmia i considerablement per sota de l'avenç que va tenir lloc durant el primer semestre de l'any (1,6 % intertrimestral, de mitjana). Tot i tractar-se d'una moderació lògica, atès que l'economia ja va assolir els nivells prepandèmia durant el trimestre anterior, ha estat superior a la prevista davant dels embats de la variant delta i de la persistència en l'escassetat de subministraments i de mà d'obra. De cara al quart trimestre del 2021, els primers indicadors encara se situen en zones compatibles amb creixements significatius de l'activitat, tot i que per sota del ritme durant la primera meitat de l'any.

L'activitat econòmica de la zona de l'euro va avançar considerablement durant el tercer trimestre (2,2 % intertrimestral i 3,7 % interanual), afavorida per una campanya d'estiu que es va poder dur a terme amb menys restriccions. Per països, en termes intertrimestrals, els creixements de França i Itàlia es van situar per sobre del que es preveia: 3,0 % i 2,6 %, respectivament. Per contra, Alemanya i Espanya van avançar menys del que s'esperava: 1,8 % i 2,0 %, respectivament. Per als trimestres que venen és previsible que el ritme de creixement es desacceleri substancialment pels problemes de subministraments derivats dels colls d'ampolla globals. El desajust que s'està vivint entre oferta i demanda també s'està traslladant a la inflació, que es va situar en el 4,1 % a l'octubre, màxim de la sèrie, només igualat al juliol del 2008.

L'activitat econòmica va augmentar un 2,0 % intertrimestral durant el tercer trimestre (2,7 % interanual), un registre superior al del trimestre anterior (de l'1,1 %), però inferior al previst (3,0 %, segons CaixaBank Research). D'aquesta manera, el PIB se situava durant el tercer trimestre un 6,6 % per sota del nivell prepandèmia. El consum privat es va mostrar més feble del que s'esperava (−0,5 % intertrimestral) i, en contraposició, les exportacions van augmentar un notable 6,4 % intertrimestral, impulsades sobretot per la recuperació de les vendes a l'exterior del sector serveis (+24,4 % intertrimestral). Per la seva banda, les importacions van tenir un comportament molt més moderat i van avançar un 0,7 % intertrimestral. De cara a futur, la previsió per al quart trimestre del 2021 està envoltada d'un grau molt elevat d'incertesa, derivada de l'impacte que tindrà el fort repunt de la inflació sobre el consum i també per l'efecte de les problemàtiques en les cadenes de subministraments globals sobre el sector manufacturer. Al seu torn, la inflació general a Espanya va pujar fins al 5,5 % a l'octubre i va registrar el nivell més alt des del 1992. Novament, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va assenyalar com a principal culpable de l'augment de la inflació els preus de l'electricitat i dels carburants i combustibles.